Article on other languages:
- Wallis
- Wales
- Gales
- ويلز
- Uels
- Wales
- Уелс
- ওয়েল্স্
- Kembre
- Vels
- Wales
- Cymru
- Wales
- Wales
- Wales
- Ουαλία
- Wales
- Kimrio
- Gales
- Wales
- Gales
- ولز
- Wales
- Pays_de_Galles
- Wales
- An_Bhreatain_Bheag
- A'_Chuimrigh
- Gales_-_Cymru
- Bretin
- ויילס
- वेल्स
- Wales
- Waliziska
- Gal
- Wales
- Galles
- Wales
- Wals
- Wales
- Galles
- ウェールズ
- Wales
- უელსი
- 웨일스
- Wales
- Kembra
- Cambria
- Wales
- Galles
- Ekólo_Wali
- Velsas
- Velsa
- Wēra
- Велс
- वेल्स
- Galtlān
- Wales
- Wales
- Wales
- Wales
- Galles
- País_de_Galas
- Уэльс
- Walia
- Gàles
- País_de_Gales
- Kamri
- Valisa
- Ţara_Galilor
- Уэльс
- Galles
- Wales
- Wales
- Wales
- Wales
- Wales
- Uellsi
- Велс
- Wales
- Welisi
- வேல்ஸ்
- Уелс
- เวลส์
- Wales
- Galler
- Уельс
- Gàłes
- Wales
- 威爾士
|
|||||
| Lema nacional: Cymru am byth (Gal·les per Sempre en català) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Anglès¹ i Gal·lès. | ||||
| Capital | Cardiff 51°29′ N 3°11′ W |
||||
| Ciutat més gran | Cardiff | ||||
| Govern | Monarquia constitucional parlamentària Elisabet II Gordon Brown Rhodri Morgan Ieuan Wyn Jones Paul Murphy |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
20.779 km² ([[Llista de països per superfície|]]) 0% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens 2001 - Densitat |
2.958.600 ([[Llista de països per població|]]) 2.903.085 hab/km² ([[Llista de països per densitat de població|]]) |
||||
| Moneda | Lliura esterlina (GBP) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC0) Si, CET* (UTC+1) |
||||
| Unificació |
1056 | ||||
| Himne nacional | Hen Wlad Fy Nhadau | ||||
| Domini internet | .uk2 | ||||
| Codi telefònic | +443 |
||||
| Gentilici | Gal·lès, gal·lesa | ||||
| 1L'anglès de facto. 2Domini del Regne Unit3Codi de trucada del Regne Unit. |
|||||
El país de Gal·les (Cymru (
? i escolteu-ne la pronunciació en gal·lès), en anglès Wales) és una de les nacions que conformen el Regne Unit. Està situat a l'oest de l'illa de Gran Bretanya i té una població total de 3,1 milions de persones. La capital i ciutat més gran és Cardiff o Caerdydd (305.000 habitants). Els ciutadans de Gal·les trien representants a l'Assemblea Nacional gal·lesa, la qual atén assumptes interns, i al Parlament britànic de Londres. El cap del govern a Gal·les és el Primer ministre (First Minister), càrrec que ocupa actualment Rhodri Morgan.
Orografia
El país és força accidentat però no pas gaire alt, i les principals unitats de relleu són les següents:
-
- Les Mynyddoed Cambria (Muntanyes Càmbriques), que travessen de Nord a Sud el país, amb les unitats:
- Mynydd Presely, a Cardigan (Aberteifi).
- Pumlymon (735 m), vora Aberystwyth.
- Les Mynydd Epynt, a Merionydd, amb els pics Arennig Fawr (853 m), Cadair Iddris (892 m) i Aran Fawdowy (905 m).
- El Pen y Gadair (809 m) a Merioneth (Merionydd).
- Les Myddnyd Ddu (Muntanyes Negres), a Powys, amb el Bannau Brycheiniog (886 m).
- Els turons de Morgannwg, on destaquen els Craig-y-Llyn (600 m) i Moel Sych (828 m).
Pel que fa als afon (rius), destaquen els Gwy/Wye, Wysg/Usk, Dyfrdwy/Dee, Conwy, De, Tywi, Teifi, Cothi, Gorllewin, Hafren/Severn i Efyrhwy. Quant als llyn (llacs), els principals són els Tegid, Efyrnwy, Alwen, Pedarn i Nant Y Moch.
Economia
El terreny, tant per l’elevació com per les pluges, no és gaire apte per al conreu. El blat i l’ordi es conreaven a les àrees costaneres i a la vall de Morgannwg, on s’hi alternen amb la civada. La majoria de els granges són petites, poques superen les 60 hectàrees, difícils de mecanitzar i que sobreviuen mercè als subsidis de la UE. Els boscos ocupen el 13 % del país, vigilats per la Forestry Comission des del 1919, creada per l’explotació de la fusta. També hi ha pedreres de llicorella a Dinarwic (Eryri), que servien per a fer teulades de les cases, i que ara són un producte de luxe. Els ports del sud també reben el petroli que es refina a Abertawe. I encara subsisteixen els alts forns de Glyneby Caerwent (Newport) i Port Talbot, així com les mines d'antracita de Trefynwy.
Al Nord del país, mentrestant, encara sobreviu la tradicional ocupació ramadera transhumant, des de l’estret de Menar fins als mercats dels Midlands anglesos, que poc a poc han estat substituïts pels de Londres i les viles adjacents. Les ovelles hi foren introduïdes pels monjos del Cister, i des de ben antic hi fou important la producció de carn (el famós welsh lamb) i la llana, que facilitaria una petita indústria local llanera fins que aparegueren els teixits de Yorkshire. Però el sector primari ha perdut terreny davant el turisme.
L'economia gal·lesa s'ha basat tradicionalment en l'extracció minaire del carbó, amb una producció de fins a 14 milions de tones anyals (1985) i amb dues zones de dipòsit importants:
- Al Nord, a Wrecsam, Ddinbych i Y Fflynt, explotada com a subsidiària de la siderúrgia i emprada amb el ferro de Bersham, que s’esgotà aviat com el ferro local. L'acer de Shotton (Y Fflynt) és de qualitat inferior, però és bo per produir gas, transformat a la central química de Ruabon, que alimenta les factories tèxtils a l’estuari del Dyfrdwy.
- Al Sud, a Morgannwg, Gwent i Caerfyrddin, tot ocupant una zona de més de 1.500 kilòmetres quadrats. Es tracta d’antracita de molt bona qualitat, però és una producció subsidiària de la fosa del ferro.
D’aquesta manera, ha pogut aplegar el 15 % dels projectes d’inversió industrial del Regne Unit; hi ha delegacions de 280 companyies estrangeres amb 65.000 treballadors, d’ells, un 45.000 per a empreses del Japó i dels EUA.
Darrerament, però, ha decaigut per la crisi general de la siderúrgia britànica. Els principals centres de producció siderúrgica eren Caerdydd, Abertawe, Newport, Merthyr Tydfil, Rhondda i Aberafon, així com les lloseres de Caernarfon. Ara manté el 10 % de la producció mundial del llautó i de fibra òptica.
Divisió administrativa
- Vegeu l'article principal Divisió Administrativa de Gal·les
Gal·les es divideix en 22 Autoritats Unitàries:
 |
|
||||||||
| Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord |  |
 Anglaterra |  Escòcia |  Gal·les |  Irlanda del Nord |
|
Dependències de la Corona:  Guernsey|  Jersey |  illa de Man |
|
Territoris d'ultramar:  Anguilla |  Bermudes |  illes Caiman |  illes Falkland |  illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud |  Gibraltar |  Montserrat |  illes Pitcairn |  Saint Helena |  Territori Britànic de l'Oceà Índic |  illes Turks i Caicos | illes Verges Britàniques |