|
Article on other languages:
|
El país de Gal·les (Cymru ( OrografiaEl país és força accidentat però no pas gaire alt, i les principals unitats de relleu són les següents:
Pel que fa als afon (rius), destaquen els Gwy/Wye, Wysg/Usk, Dyfrdwy/Dee, Conwy, De, Tywi, Teifi, Cothi, Gorllewin, Hafren/Severn i Efyrhwy. Quant als llyn (llacs), els principals són els Tegid, Efyrnwy, Alwen, Pedarn i Nant Y Moch. EconomiaEl terreny, tant per l’elevació com per les pluges, no és gaire apte per al conreu. El blat i l’ordi es conreaven a les àrees costaneres i a la vall de Morgannwg, on s’hi alternen amb la civada. La majoria de els granges són petites, poques superen les 60 hectàrees, difícils de mecanitzar i que sobreviuen mercè als subsidis de la UE. Els boscos ocupen el 13 % del país, vigilats per la Forestry Comission des del 1919, creada per l’explotació de la fusta. També hi ha pedreres de llicorella a Dinarwic (Eryri), que servien per a fer teulades de les cases, i que ara són un producte de luxe. Els ports del sud també reben el petroli que es refina a Abertawe. I encara subsisteixen els alts forns de Glyneby Caerwent (Newport) i Port Talbot, així com les mines d'antracita de Trefynwy. Al Nord del país, mentrestant, encara sobreviu la tradicional ocupació ramadera transhumant, des de l’estret de Menar fins als mercats dels Midlands anglesos, que poc a poc han estat substituïts pels de Londres i les viles adjacents. Les ovelles hi foren introduïdes pels monjos del Cister, i des de ben antic hi fou important la producció de carn (el famós welsh lamb) i la llana, que facilitaria una petita indústria local llanera fins que aparegueren els teixits de Yorkshire. Però el sector primari ha perdut terreny davant el turisme. L'economia gal·lesa s'ha basat tradicionalment en l'extracció minaire del carbó, amb una producció de fins a 14 milions de tones anyals (1985) i amb dues zones de dipòsit importants:
D’aquesta manera, ha pogut aplegar el 15 % dels projectes d’inversió industrial del Regne Unit; hi ha delegacions de 280 companyies estrangeres amb 65.000 treballadors, d’ells, un 45.000 per a empreses del Japó i dels EUA. Darrerament, però, ha decaigut per la crisi general de la siderúrgia britànica. Els principals centres de producció siderúrgica eren Caerdydd, Abertawe, Newport, Merthyr Tydfil, Rhondda i Aberafon, així com les lloseres de Caernarfon. Ara manté el 10 % de la producció mundial del llautó i de fibra òptica. Divisió administrativa
Gal·les es divideix en 22 Autoritats Unitàries:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
This article is from Wikipedia. All text is available under the terms of the GNU Free Documentation License.